Divendres vaig perdre el tren de Figueres a Barcelona. (…) Bé, perdó, el meu subconscient m’obliga a corregir aquesta afirmació; no el vaig perdre, m’el vaig deixar escapar (talment com si fos un orgullós borratxo que creu que ell no cau, sinó que es tira…). Per ser més concrets, em vaig deixar la cartera a casa, i ja sabeu com en són de tiquismiquis aquests de Renfe; no money, no ticket, baby (maleït esperit capitalista, has acabat amb la vida pirata!!). Per tant, vaig haver de tornar a casa. Fatal conseqüència; el següent, i últim tren, era un regional. Visca, bravo, visca!
Sí, d’acord. Sé que va ser culpa meva perdre el tren. Us asseguro que me’n vaig penedir durant les més de dos hores en les que vaig haver d’estar assegut en un seient quadriculat que fa la meitat del meu cul. Va ser llavors, tot assumint la meva part de culpa i deprimit a bord del regional (que no us enganyin, un regional mai és fenomenal…), que em vaig adonar definitivament que el servei de Renfe és una autèntica defecació humana.
I et preguntaràs, oh àvid lector/a del “Volta i volta”; per què aquest intrèpid blogger, que tant ben acostumats us té i que us porta tant el dia, us revela tot això un cop ja han passat tres dies de l’incident? Precisament perquè l’escatològic estat de Renfe no és notícia, del que us parlaré tot seguit, sí.
Llegia al Vilaweb que avui començava una campanya dels usuaris de la línia Barcelona-Portbou per mostrar el seu malestar amb el deficitari servei de Renfe. Amb les obres del TGV a Barcelona, Renfe ha retrassat 20 minuts la durada d’aquesta línia, però els molt pocavergonyes han pujat el preu del bitllet. Després d’algunes reunions poc fructíferes la setmana passada, es va decidir iniciar aquesta campanya, en la que la Plataforma d’Usuaris de Renfe ha repartit mocadors i adhesius amb el dibuix d’una tortuga.
Els mocadors que van repartir per protestar pel servei de la línia (foto; ACN)
D’acord, potser la mesura no és gaire demolidora, però és quelcom destacable. Per fi els usuaris tenim una manera visible (i organitzada) de manifestar-nos. I de raons en tenim. Deixant a banda la prescindible anècdota del principi, són masses els casos en que hom ha de fer el trajecte dret o assentat al costat del lavabo. O parar el mig de ves a saber quin punt de la geografia catalana perquè el tren ha patit algun “imprevist”. [Nota de l'autor; quan facis un viatge amb Renfe i sentís una veueta gravada d'una senyoreta avisant d'un "imprevist", pateix. Però quan aquesta veueta no estigui gravada i sigui del conductor... tremola.]
La campanya no només ha de posar de manifest el malestar del usuaris, sinó també ha de servir per plantejar que hi ha problemes ferroviaris més enllà dels Rodalies. Renfe no funciona, però no funciona per ningú.
És indignant: s’omplen la boca amb el “catalunya serà logística o no serà”, amb que catalunya és la porta d’entrada a Europa i està situada en una posició estratègica per ser competitiva i bla bla bla, però després acabem fallant en les reivindicacions més bàsiques.
Per quan unes infraestructures dignes? Per quan una classe política mínimament decent que solucioni problemes reals (renfe, dependència, habitatge, mercat de treball)? per quan uns mitjans de comunicació que posin el focus a aquests programes reals i els situin a l’agenda política?
ara això sí, siusplau, siguem bons demòcrates i anem a votar a les eleccions europees… en fi, on anirem a parar?
El pitjor de tot és que els que patim o hem patit la Renfe durant algun moment de la nostra vida, l’anècdota, la trobem més que habitual!
I sembla estrany que només puguem fer un -_-, cada vegada que algú ens explica alguna “aventura” d’aquestes, perquè realment, cada dos per tres et trobes algú que fa poc va tenir una experiència renfística de l’estil!
Encara que sigui poca cosa, em sembla perfecte que algú comenci a deixar-ho “per escrit” ” amb mocadors i imatges. Tot i això, pobres tortugues! Elles van al seu ritme i no se’ls pot negar un esforç, els de la Renfe simplement i malauradament són incompetents!
Endavant amb el bloc!
És una vergonya, i ja no només q tots els usuaris haguem tingut alguna q altra enganxada amb la Renfe, si no a més, i la pitjor, q inevitablement et crea una sensació de desconfiança. No hi confiem cegament, i per això moltes vegades recorrim al “per si de cas”: podria agafar aquest tren però agafaré l’anterior per si de cas. Ni per si de cas ni òsties, necessitem un servei q funciona i en què puguem confiar. I si no, q no facin horaris, i q et diguin directament: “Uita, planta’t a l’andana i puja al primer tren q passi”. Així com a mínim no hi hauria falses promeses.
Per cert, boníssim lo de la veu del conductor. Sobretot pq jo crec q tots l’hem sentida. És aquella veu de carajillo+Ducados de: “A vé, no hemo parao eng… no ze… en el culo del mundo…”.