Nunca debió salir de Valladolid…

I llavors va aparèixer ell. Incrèduls nosaltres, que crèiem que estava massa ocupat en les seves àrdues tasques literàries o fent abdominals. Doncs no! L’Home (en majúscula, òbviament) ha tornat.

Jose Maria Aznar va tornar al panorama mediàtic quan dimecres passat va afirmar, ni corto ni perezoso, que, amb ell al front del govern espanyol, els catalans havíem viscut el major periode de progres social, econòmic i laboral des de la implantació de la democràcia. Abans de res, dir que feia bé l’amic JoseMari en emmarcar la seva etapa dins del periode democràtic (alguns incrèduls com un servidor es nega a creure-ho).

L’endemà al matí, Jordi Basté a El Món a Rac1 preguntava als seus oients si amb Aznar es vivia millor que amb Zapatero. No recordo ben bé quin percentatge, però el nostre protagonista va arrasar amb un 60% (més o menys) dels vots. (…) [Deixo uns segons perquè reflexioneu] (…). Doncs no sé de què us estranyeu! Si se m’apura, jo també m’afageixo a aquest grup.

M’explicaré (abans que us penseu coses que no són…). No crec, sincerament, que amb Aznar es visqués millor, però és que la pregunta té trampa i indueix a un esbiaix notable. Estem comparant dos governs; un (el del PP) totalment descontextualitzat econòmicament, i l’altre (l’actual del PSOE) que el tenim molt en compte a l’hora a l’hora d’emetre una valoració.

L’altre aspecte és que potser “més val boig conegut, que sabi per conèixer”. El govern popular va acabar com el rosari de l’Aurora. Ho sabem, i en som concients. Però, no sé perquè, que ens ensumem que això acabarà pitjor…

Així doncs, reformularé la pregunta d’en Basté, i m’atreveixo a afirmar que el que la gent creu realment és que contra Aznar es vivia millor. Un lleu matís sintàctic, que no treu que el bo d’en JoseMari es podria haver quedat a Valladolid…