Recordeu Kelsey Grammer? Sí, home, Kelsey Grammer, l’artista anteriorment conegut com Frasier. Ara sí, oi? Doncs el nostre psiquiatre radiofònic (?¿) preferit li ha tornat a sortir feina; Kelsey Grammer ha estrenat “Boss“, al canal Starz, on interpreta el -corruptible- alcalde de Chicago, Tom Kane, al qual li diagnostiquen una malaltia degenerativa.
Més enllà de l’èxit o fracàs de la sèrie, Grammer es troba en l’enèssima oportunitat de demostrar al món que pot desfer-se de l’etiqueta -pesada i feixuda- que se li va quedar quan es va posar a la pell de l’snob més entranyable de Boston i de Seattle. Perquè estem parlant d’un dels personatge més prolífic de la televisió. Frasier Crane neix a “Cheers“, el 1984, i al 1993 la NBC decideix fer-ne un spin-off, que durà el nom del nostre protagonista i que s’allarga fins el 2004. Això són 22 temporades (22!!) de Frasier Crane. A més de l’èxit de públic, 4 Emmy’s, 2 Golden Globes i no sé quantes nominacions més, mostren l’èxit de crítica de Grammer. Això, vulguis que no, deixa rastre.
Així es traça una carrera interpretativa respectable; vestir cuir i tenyint-se de blau.
Aventures cinematogràfiques a banda (calia pintar-se de blau i sortir a X-Men_3?), Grammer no ha tingut sort en l’elecció de nous projectes. Ho va provar amb dues comedietes com “Back to you” i “Hank“, que no van rutllar (els riures enllaunats no van ajudar…) [Capítol a banda mereix el seu paper a "The Simpsons", on posava la veu a l'actor secundari Bob]. Però sembla que ara sí, que ara és la bona. No hi fiquem les mans al foc, que ens cremarem, perquè és aviat per dir-ho amb prou feines un parell episodis, però potser ja és hora que Kelsey Grammer digui adéu al seu alter ego Frasier Crane.
I, casualitat o no, l’enterrament de Crane (queda per veure si torna en forma zombie, repeteixo) arriba en un escenari doblement insòlit per Grammer; un drama en una cadena per cable. Primer, perquè per poc bé que ho facis, una cadena per cable t’assegura temporada complerta – i probablement una segona, a no ser que siguis el c* del directiu de la AMC que cancel·la “Rubicon“- i et treu la pressió de l’audiència. Ningú ha dit que desfer-se d’una etiqueta fos fàcil; deixeu treballar!
I segon, un drama. Ja sabem que Grammer en sap de fer riure (encara que li costi tornar-ho a demostrar), ara toca fer-nos patir. Les habilitat -i les misèries- d’un bon actor (s’avisa; Salleras patillada theory, hard attack) surten a la llum quan els canvies de registre i semblava que Grammer tingués pànic a un nou gènere (de nou, X-Men no compta!). L’oportunitat que li ofereix “Boss” és, interpretativament, un luxe; polític malalt resignat que lluita per conservar la seva posició influent a la ciutat alhora que preten aprofitar l’últim tren per posar en ordre la seva vida. Al bo d’en Kelsey ja li tocava arremangar-se! Si això li afegim la direcció de Gus Van Sant al pilot, ja ens podem anar oblidant de Frasier Crane…
Caldrà estar atent a l’evolució de Grammer. Però que aquesta vegada no li agafi molt de carinyo al personatge, i no el faci durar més de vint temporades. Que seria molt insolent per part meva fer un segon article sobre la mort d’un nou personatge per part de Kelsey Grammer, l’artista anteriorment conegut com Tom Kane.
